HISTORIA

Història.

Els difícils moments de la transició.

Entre 1975 i 1976, en plena incertesa política després de la mort del dictador, joves socialistes comença a organitzar-se com a futura associació en l’àmbit del País Valencià. Pretenen una organització autònoma, que es desenvoluparà sota l’influx, en un principi, d’idees trotskistes. A nivell estatal el referent són les Joventuts Socialistes d’Espanya (JSE), amb una tradició històrica i organitzativa important, ja que es van fundar en 1906 (data del congrés constituent) però ja abans disposaven de certa vertebració a nivell de l’Estat i de destacada presència en diverses ciutats com Bilbao, Alacant o Elx. Les JSE, en aquests anys de transició, lluitaven activament per l’instauració d’un règim democràtic.

En la federació Joventuts Socialistes del País Valencià (JSPV) molt prompte van a destacar com a dirigents Joan Pastor i Joan Lerma. El primer formava part de l’Executiva Federal de Juventudes Socialistas de España com a Secretari de Política estudiantil i el segon era membre del Comité Federal. En juny de 1977, Joan Pastor, amb 25 anys, era elegit diputat al Congrés pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). En eixe moment el PSOE superava al Partit Comunista Espanyol (PCE) com a força hegemònica de l’esquerra.

En setembre de 1977, els membres de Juventudes Socialistas de España organitzen, convoquen i celebren el primer congrés lluny de les ombres de la clandestinitat. És el XIII Congrés, es realitza en Madrid i s’inspira en el lema: “Hagamos crecer el socialismo” augurant el camí que els i les socialistes traçaran en els pròxims anys. En aquest congrés es realitzarà un esforç molt gran per a confeccionar una política específicament juvenil, a partir de la reivindicació democràtica que li corresponia com la principal organització política juvenil del nostre país.

L’objectiu clar i fonamental de les Juventudes Socialistas de España era la elaboració de la Carta Constitucional de la Joventut, en la qual es pretenia que quedaren arreplegades i plasmades les reivindicacions juvenils que calia incorporar a la Constitució. Aquest congrés també va suposar aparcar les idees més radicals de l’organització, adquirint un trajecte més acord amb la transició democràtica d’Espanya. Com a membre del Comité Federal de Conflictes va destacar el valencià J.A.Lloret en aquesta reorganització de l’entitat.

Primeres passes com a JSPV.

Durant aquest mateix any, JSPV es dissolen. La direcció passarà a mans d’una Comissió Gestora, de la qual en formava part Ramón Vilar i Joan Calabuig entre altres. 1978 suposarà un any de canvis per a JSPV. Fins aquest moment, l’estructura territorial de l’organització era provincial i comencen a barallar-se altres opcions. Per aquest fi es pensa en l’organització i celebració d’un congrés però la coordinadora encarregada de preparar-lo tardarà quatre anys en convocar-lo.

L’anterior Secretari de Política Estudiantil de les JSE, Joan Pastor, es elegit Secretari General en el I Congrés de PSPV-PSOE. És l’exemple més evident de què la presència de gent jove és nombrosa i important i la vinculació entre JSPV i el PSPV és gran. La majoria dels esforços d’aquests i aquestes joves es troba al voltant del PSPV, amb tot açò, el JSPV experimentarà l’inici d’uns canvis a nivell orgànic i sociològic en la seua militància.

Diversos dirigents juvenils valencians destacaran en aquests anys per la seua dedicació i capacitat. Ramón Vilar, Secretari General de València, ocuparà diversos càrrecs a nivell federal; primer com a vocal, Secretari de Premsa i Propaganda i posteriorment com a Secretari de Relacions Internacionals. En Castelló arribarà a ser Secretari General José L. Egea, i la tasca que va realitzar va ser molt interessant. A Alacant, Manuel Bueno, va ser el màxim diriguent de l’Agrupació Local.

La dècada dels 80.

Finalment els dies 9 i 10 de gener de 1982 es va celebrar el Congrés Constituent de JSPV en València. En el mateix, s’instaurarà, definitivament, l’estructura comarcal front a la provincial que havia estat vigent fins al moment. Decisió que reflexava el compromís dels joves socialistes en la vertebració del País Valencià. Joan Calabuig va ser elegit Secretari General.

Calabuig, afiliat en l’agrupació de València, tindrà una actuació decidida com a dirigent socialista durant la major part de la dècada dels vuitanta. Serà elegit novament Secretari General en el II Congrés Nacional de JSPV que va tenir lloc a Dènia en gener de 1984. D’eixe mateix any formarà part de la Comissió Executiva de les JSE com a Secretari de Relacions Institucionals. En aquesta secretaria la seua tasca va ser reconeguda fins i tot a nivell internacional, i en el XVI Congrés de la International Union of Socialist Youth (IUSY) celebrat a Sevilla en agost de 1985, va ser elegit President de dita organització. Serà elegit dos anys més tard en el XVII Congrés de Brussel·les. Durant la seua presidència, València va ser la seu del Festival mundial de la Joventut organitzat per a commemorar el 80 aniversari de la IUSY. Així mateix, Joan Calabuig era diputat en les Corts Valencianes des de la primera legislatura i reelegit en la segona. A partir de desembre de 1989, va dirigir l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ).

La dècada dels 80 va ser molt interessant en matèria política i els i les joves socialistes de tota Espanya i del País Valencià en particular, mostraran uns plantejaments de gran interés social i a la vegada més radicals que els del PSOE. La seua praxis anirà encaminada a la lluita pels drets dels marginats juvenils, per l’ampliació de les llibertats civils, quedant tot recollit en el “Manifest als qui no es resignen”.

La qüestió més conflictiva d’aquests anys es va produir al voltant del referèndum de l’OTAN. La majoria de les federacions juvenils socialistes, la valenciana entre elles, s’oposava a l’ingrés d’Espanya en l’organització militar, apostant per una postura contraria a la del PSOE. El conflicte va ser molt considerable a nivell intern; finalment es van assumir postulats del partit en uns casos i en altres l’organització es van mostrar neutral.

JSPV jugarà un paper determinant en la política duta a termini pel partit en matèria juvenil. El PSPV-PSOE formarà partint de zero, el marc de la participació juvenil, parint per a aquest objectiu l’IVAJ. Aquest institut serà el referent a nivell organitzatiu, participatiu i lúdic dels i les joves valencians i valencianes a partir del meridià dels vuitanta. La participació juvenil políticament es va desenvolupar amb la creació dels Consells de la Joventut -tant a nivell regional com a local- amb la potenciació de les regidories de joventut (moltes vegades acompanyades de les àrees de cultura o esport), amb l’elaboració i el debat dels Pla Joves, etc…Especial rellevància va adquirir l’aposta pel desenvolupament dels drets de l’objecció de consciència, recordem que els partits de dretes es van oposar a aquesta actuació.

València va celebrar els dies 20, 21 i 22 de setembre de 1985 el III Congrés de JSPV amb el lema “Més que mai fem una jove esquerra”. Vicent Sánchez Iranzo és elegit Secretari General. En 1987 la presentació de JSPV en l’estructura federal es materialitza amb l’elecció de Miquel Chover com a Secretari de Política Estudiantil.

Cap a un nou rumb.

En aquest moment s’inicia un període de canvis que va dur a que en cada congrés s’elegirà un nou secretari general.

En el IV Congrés de JSPV, que va tenir lloc a Castelló, l’any 1987, serà elegit com a Secretari General, Antonio Such Botella.

En el Congrés Extraordinari de juliol de 1989, a Guardamar, eixirà elegit Secretari General Bernardo Parra.

En un nou Congrés Extraordinari en febrer de 1991, és elegida com a Secretària General de JSPV Marta Benlloch, la primera i única dona que ha estat elegida fins ara com a Secretària General, renovant el càrrec en setembre de 1993. Benlloch també formava part de la Comissió Executiva Federal de JSE, amb Martín Guillermo i Vicent Sarrià.

En el V Congrés de JSPV, celebrat a Xest els dies 15, 16 i 17 de juliol de 1994 , va ser elegit com a secretari general Vicent Sarrià i Morell. La trajectòria d’aquest jove dirigent socialista és dilatada. Va ser Secretari d’Organització i General de l’Agrupació de València. A partir del IV Congrés va ocupar la secretaria nacional d’Imatge i Comunicació i des de febrer de 1991, la Secretaria d’Organització i la Vicesecretaria General, repetint en 1993 com a Secretari d’Organització i Administració.

D’aquest V Congrés cal destacar el caràcter renovador i integrador de la seua executiva, on existia una àmplia representació de les comarques del País Valencià. Aquest serà l’últim congrés amb el nom de Juventuts Socialistes del País Valencià, l’organització passaria anomenar-se Joves Socialistes del País Valencià.

El VI Congrés de JSPV es va desenvolupar els dies 10, 11 i 12 d’octubre de 1997 a Gandia sota el lema “La jove resposta socialista”. Durant aquests dies es van treballar les ponències marc i estratègica i els estatuts. La gestió de Vicent Sarrià i la seua Executiva va ser aprovada per més del 90% dels vots dels i les delegats i delegades; la nova Comissió Executiva va tenir el recolzament de més del 80% dels delegats i delegades participants. El nou Secretari General elegit fou Eduardo Vicente, de l’Agrupació d’Elda.

El darrer congrés de JSPV, es va celebrar a Elda els dies 6, 7 i 8 de novembre de 2000 i en ells va ser elegit novament com a Secretari General, Eduardo Vicente amb més d’un 90% dels vots dels delegats i delegades participants en el Congrés.

De l’Executiva de Vicente formarà part, Esteve Ordiñana, Coordinador de Joves Socialistes de la Vall d’Albaida, assumint la Secretaria de Medi Ambient i Voluntariat.

Joves Socialistes de la Vall d’Albaida.

Els primers moviments de participació dels joves socialistes de la comarca de la Vall d’Albaida es poden anar visualitzant en el V Congrés de JSPV celebrat a Xest, on el militant de l’Agrupació d’Albaida, Toni Soler entrarà a formar part de l’Executiva de Vicent Sarrià ocupant la Secretaria de Relacions Institucionals. La participació de delegats i delegades de la comarca de la Vall d’Albaida en aquest congrés va ser ben significatiu.

Després d’aquest congrés la vida i participació a les agrupacions de la comarca decau pràcticament fins l’estiu de 1997 quan l’agrupació local de Castelló de Rugat comença a reorganitzar-se a nivell local i participant en el VI congrés de JSPV celebrat a Gandia l’octubre d’aquest any.

Al llarg dels anys 1998, 1999 i 2000 JSVA viu un moment important de treball a la comarca, on l’agrupació de Castelló de Rugat serà el motor que anirà impulsant la constitució de noves agrupacions, la creació de nous grups de treball, la realització d’activitats, etc.

L’any 1998 es constitueixen les agrupacions de Bèlgida i Quatretonda, així com es crea la Coordinadora de JSVA, sent elegit com a coordinador comarcal Esteve Ordiñana.

L’any 1999 es constitueixen l’agrupació de Rugat, així com és reactiva l’agrupació d’Atzeneta d’Albaida.

L’any 2000 es constitueixen les agrupacions locals de Montaverner i l’Olleria i es reorganitza l’agrupació d’Albaida.

El 2001 es constitueix l’agrupació de Benigànim i es reconstitueixen l es agrupacions d’Ontinyent i Llutxent.

Com ja hem dit la Coordinadora de JSVA (equip de treball constituït pels secretaris generals de les agrupacions locals constituïdes i el Coordinador Comarcal) es constitueix l’octubre del 1998 i es planteja com a objectius més immediats la reactivació d’agrupacions ja existents a la comarca així com la constitució de noves, sense oblidar l’elaboració d’un pla d’activitats per als membres de l’associació. Com a objectiu a més llarg termini es marca la realització d’un congrés comarcal constituent que supose la consolidació de l’organització juvenil a la comarca.

Entre les activitats desenvolupades al llarg de l’any 2000 cal destacar: la participació amb un estand a la Trobada d’Escoles en Valencià a Bocairent, la realització al mes d’abril de la II Escola de Formació Oloff Palme a Castelló de Rugat amb el títol Política, Llengua i cultura. Cap on va el País Valencià?

L’any 2001 ha estat també un any ple d’activitats per als Joves Socialistes de la Vall d’Albaida, però sense cap dubte l’activitat central, a la qual l’organització va dedicar el seu màxim esforç va ser la preparació i celebració del seu Congrés Constituent.

El congrés és va celebrar el dia 8 d’abril a Castelló de Rugat, i amb el lema Present i futur del projecte socialista a la Vall d’Albaida, però l’activitat ja havia començat mesos abans, amb la constitució de diferents grups de treball que van anar preparant les diferents ponències (marc, estratègica i d’estatuts) que al congrés es van tractar, debatre i aprovar.

El Congrés Constituent de JSVA va donar com a un dels seus fruits la constitució de la primera Executiva Comarcal, encapçalada per Esteve Ordiñana com a Secretari General Comarcal.

La resta de membres de l’Executiva comarcal està formada per Rubén Estornell (Secretari d’Organització), Juan Enrique Benavent (Secretari d’Administració), Nacho Peñarrocha (Secretari de Formació), Cristina Vila (Secretària de Voluntariat, Cooperació i Internacional), Susana Nácher (Secretària d’Ocupació), Sergio Estornell (Secretari de Medi Ambient), Maria Ferrer (Secretària de Cultura, Educació i Política Lingüística), Iván Juan (Secretari de Relacions Institucionals) i Lluís Carbó (Secretari de Noves Tecnologies).

Com a Presidenta del Comité Comarcal va eixir elegida Dolors Martínez.

Esta primera executiva de JSVA va ser elegida pel 100% dels delegats i delegades assistents al congrés.
 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s